Patrimoni

PATRIMONI I TURISME

Petrés, municipi de la Comunitat Valenciana amb una població de 1000 habitants, ubicat en la comarca del Camp de Morvedre, que limita el terme pel sud amb la vega baixa del riu Palància, i pel nord amb les muntanyes Rodana i Ponera. Es troba a 28 km de València i a 2 km de Sagunt (ciutat romana per excel·lència) i les seues platges.

Per la seua localització, porta d’accés a les Serres Calderona i d’Espadà, el visitant disposa d’un gran ventall de possibilitats per a  gaudir de la naturalesa a més de fer un recorregut per la nostra història a través de la “Ruta Cultural i Històrica” contemplant les grans manifestacions artístiques i culturals que encara perduren en aquest xicotet poble, exemple d’açò és l’Escut nobiliari de la família Aguiló que destaca en la façana de la casa situada en C/Concepció 8, antic forn medieval propietat del Senyor de Petrés i el més destacable: la amabilitat i calorosa acollida dels habitants.

 

HISTÒRIA

Malgrat que les evidències demostren que des de la Prehistòria aquesta comarca ha estat habitada, les restes arqueològiques més antigues trobades a Petrés es remunten a l’Edat Antiga. Per proximitat a Sagunt, la història de Petrés sempre ha estat lligada als avatars d’aquesta ciutat. Els inicis d’aquest poblat es remunten a l’època romana, quedant vestigis d’algunes “viles” (vila d’aristòcrates romans que volien viure fora de la ciutat), ceràmiques i  làpides funeràries amb inscripcions llatines que evidencien un xicotet assentament.

Dos grans períodes conformen la seua història:

  • Època islàmica: els orígens de l’actual poble es situen al S. X-XI, quan un grup de famílies musulmanes que viuen del cultiu de la terra s’estableixen al marge del riu Palància per a aprofitar el regadiu.
  • Època de repoblació cristiana: al S. XIV Petrés es donada a la família Aguiló com Senyoriu Feudal per Pere IV El Cerimoniós. A partir del S. XVII es repoblada per famílies cristianes després de l’expulsió dels moriscos decretada en 1610.

Testimoni d’aquest passat ha arribat a l’actualitat com un conjunt d’edificis i elements que conformen el nostre patrimoni material e immaterial.

 

PATRIMONI MATERIAL – RUTA CULTURAL I HISTÒRICA PETRÉS

Per poder entendre el present, l’esser humà necessita conèixer el passat, saber el que els seus avantpassats van fer per millorar la vida dels que vindrien després i per a  això és necessari resguardar del pas del temps i de l’acció humana els elements patrimonials que han aplegat fins a nosaltres, estudiar-los i comprendre’ls, no solament com a benefici propi sinó com a homenatge a tots aquells que van habitar a Petrés des de l’antiguitat i ens deixaren el seu llegat.

El patrimoni material que ha arribat fins als nostres dies pot distribuir-se en tres etapes clarament diferenciades.

 

1. De la societat agrària basada en la cultura de l’aigua:

1.1 Sistar o partidor: (nº 9 de Ruta Cultural i Històrica) S. XVIII, es tracta d’un dels partidors del sistema hidràulic més importants de la comarca perquè marca el repartiment d’aigua de la Sèquia Major, entre la rama de Montíber o de Ponera que passa prop de la població i la continuació de la Sèquia Major de Sagunt pròpiament dita, que es dirigeix cap al “Moli Malany”. La construcció és de planta rectangular de 4 x 6 metres i disposada en forma transversal sobre la sèquia. Al seu interior es troben dues comportes de ferro i maquinària que substituïxen les antigues comportes de fusta.

Font: Elaboració pròpia, 2017

 

1.2 Aljub del castell-El Pou: (nº 2 Ruta Cultural i Històrica) Construcció del S. XIX la funció de la qual era garantir l’aigua a la població en l’època de creixement econòmic i demogràfic. Abans de ser aljub, les seues sales interiors separades per dos murs de càrrega foradats, va servir de pou d’abastiment d’aigua per als habitants del castell, tal com indica la seua toponímia. Fou l’aljub més gran de la població, amb dues aixetes i una ampla escalera d’accés que desemboca en una mena d’absis amb cornisa feta de taulell. En pedra es pot llegir “Para utilidad de este común a sus expensas año 1803”.

 

 

Font: Elaboració pròpia, 2017

 

1.3 Aljub de l’Ajuntament-l’Aixeta: (nº 4 Ruta Cultural i Històrica) Possiblement el més antic del municipi per la seua proximitat a la població. Encara que no existeixen dades sobre la seua construcció, es podria tractar d’un aljub d’època musulmana ampliat al llarg el s. XVIII, període durant el qual es va produir una època de gran sequera i va donar lloc a la construcció de diverses cisternes en tota la comarca. Està situat sota la plaça de l’Ajuntament. Està format per dues naus i volta de canó que es comuniquen entre si. De l’exterior destaquen els arcs i la porta d’accés a l’aljub realitzats amb taulells. Va estar en ús fins que la xarxa d’abastiment d’aigua va aplegar a les cases del poble. Actualment és utilitzat com a lloc d’exposició i custodia un museu etnològic.

Font: Elaboració pròpia, 2017

 

1.4 Aljub de l’horta – l’Aljub: (nº 8 Ruta Cultural i Històrica) S.XVIII-XIX. Es tracta d’una estructura arquitectònica de planta regular, de 6 metres de longitud i 4 d’amplària. Està ubicat junt a la Sèquia Ponera, d’on s’abastia. Aquesta peculiaritat d’estar situat a la dreta de la sèquia és una dada que fa replantejar-se si es tracta d’un bany àrab. Al seu interior destaca la volta de canó. Va estar en ús fins principis del s. XX. Durant la Guerra Civil fou utilitzat com a refugi antiaeri. 

Font: Elaboració pròpia, 2017

Actualment es troben en bon estat de conservació.

Visites concertades en horari d’oficines de l’Ajuntament.

 

2. De la societat feudal:

2.1 Castell- Palau dels Aguiló: (nº 1 Ruta Cultural i Històrica) S.XV-XVI catalogat com a BIC en el inventari de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’un palau-fortalesa de caràcter residencial construït per la família Aguiló, els membres de la qual ostentaven el títol de Baró de Petrés. A finals del S. XIV l’alqueria musulmana de Petrés va passar a mans de la família Aguiló, iniciant així el senyoriu de Petrés, privilegi atorgat pel monarca valencià Pere IV el Cerimoniós com a agraïment pel recolzament mostrat en la Guerra de Castella (1356-1375) contra el rei castellà Pere I, data en la qual es van posar els ciments d’aquest palau. Es durant els segles XV i XVI quan aquesta família aconseguix un notable ascens social i econòmic degut als favors reials, fet que queda reflectit en algunes de les construccions com n’és el Castell-Palau. Situat en un petit monticle en la part meridional del poble, és visible des de la carretera que dona accés al municipi, configurant-se com un dels edificis més emblemàtics de la localitat. 

L’edifici té planta general de T invertida. Està format per dos edificis, el primer corresponia a la part residencial del castell-palau i als seus inicis constava de dues plantes, hui en dia la part superior ha desaparegut, encara que tenim documents gràfics que certifiquen la seua existència. La part inferior consta de tres sales longitudinals, amb accés a través de les portes amb arcades de mig punt. Oberta cap al sud hi ha una superfície d’uns 582 m2 de terrassa que conté una cisterna en la part central per a recollir l’aigua de pluja.

El segon edifici és la planta baixa que s’estructura en tres naus allargades i cobertes amb voltes de canó, que s’utilitzaven com a cavallerisses.

Un dels últims habitants d’aquets palau fou el Mariscal Suchet, qui es va instal·lar amb la seua família i va dirigir la batalla de Sagunt en la Guerra de la independència en 1811, entre francesos i espanyols.

Actualment s’està realitzant l’estudi previ per a iniciar el Pla Director i així poder començar les obres de consolidació de l’edifici. Solament es pot visitar per l’exterior, però és de visita obligada per a tot aquell que gaudisca de les construccions arquitectòniques dels nostres avantpassats.

Font: Elaboració pròpia, 2017

 

2.2 Almàssera senyorial (nº 7 Ruta Cultural i Històrica) S.XV-XVI situada al C/ Gant, 12. Es tracta d’una instal·lació industrial, la funció de la qual era la premsa d’olives. El procés es portava a terme mitjançant una mola de pedra i un conjunt d’artefactes de fusta per a moure el mecanisme que és accionat, generalment, amb tracció animal.

Pertanyent al monopoli del senyor feudal com queda ratificat per l’existència d’un emblema amb l’àguila, distintiu de la família Aguiló, els usuaris estaven obligats a pagar els drets per a utilitzar aquest servei, quantitat que estava fixada als FURS.

Constava de planta rectangular amb pati descobert i tres naus cobertes comunicades per dues grans arcades, destaca l’arc de mig punt de la façana principal.

Font: Elaboració pròpia, 2017

En l’actualitat és propietat privada i està en procés de rehabilitació, des de l’exterior es pot observar part dels elements utilitzats en la premsa.

 

2.3 Forn vell (nº 5 Ruta Cultural i Històrica) Altra de les propietats del Baró de Petrés, com ratifica l’escut de la família Aguiló situat en la façana (BIC). Aquest edifici va servir de forn des del s. XV fins al s.XX. La seua construcció es d’origen medieval i ha conservat la seua estructura i distribució original. La porta d’accés està rematada per un arc de mig punt. L’interior el conformen el forn pròpiament dit, la zona on s’habitava i el pati.

És un dels elements que formen part de la història feudal de Petrés, els veïns estaven obligats a pagar pel seu ús, durant molts segles fou l’únic forn del municipi.

 

Font: Elaboració pròpia, 2017

Actualment és propietat privada.

 

2.4 Porta de l’Hort Tancat (nº 10 Ruta Cultural i Històrica)  Donada la seua tipologia i els elements similars que hi ha en la població com l’Almàssera i el Forn, la seua procedència es pot situar al Castell-Palau dels Aguiló, datant-se la seua construcció entre els s. XV i XVI.

Posseïx un gran mur perimetral realitzat mitjançant la tècnica ancestral de la tàpia amb fang i calç. Als cantons presenta petites torres que li donen un aspecte militar, però el que més crida l’atenció i sense cap dubte posseïx més rellevància històrica i cultural és la porta d’accés. Es tracta d’un element que no es troba en la seua ubicació original. És una portalada de grans blocs de pedra picada que s’ha adossat  artificialment a la paret, a més s’ha protegit amb una cornisa de teules.

Possiblement es tractava d’una plantació de canya de sucre del Baró o de qualsevol altre tipus de cultiu de gran valor econòmic en l’època, d’ahí les torres i el mur que rodeja l’hort que podrien servir per a vigilar i protegir l’interior.

Font: Elaboració pròpia, 2017

Actualment és propietat privada.

 

3. De l’època de repoblació cristiana:

 

3.1 Església Sant Jaume Apòstol: (nº 3 Ruta Cultural i Històrica) S. XVI-XVIII, construïda sobre l’antiga mesquita. Al 1734 s’inicien les obres de l’actual temple. A la façana de pedra blanca de Ribesalbes, es conserva un escut d’armes cenyides amb corona de baró i sobre ella un aguiló, símbol dels Senyors de Petrés i la imatge de Sant Jaume vestit de peregrí. A l’esquerra de la façana es situa la torre-campanar, de planta quadrada que alberga sis campanes, una d’elles la del torn de l’aigua (Sant Jaume 1730), que prové de l’antiga església Renaixentista. En l’interior destaca una nau d’estil Barroc valencià, amb volta de canó, dividida en cinc trams. Als laterals de la nau destaquen quatre capelles a cada costat encaixades entre els contraforts. En el presbiteri es situa l’Altar Major i darrer el transagrari.

 

Font: Elaboració pròpia, 2017

 

3.1.1 Destaca la Capella de la Puríssima o de la Comunió, d’estil Neoclàssic de principis del S. XIX, amb forma de redona, disposa de sis parells de columnes i està decorada amb 14 pintures al fresc realitzades pel pintor morellà Joaquim Oliet, que representen escenes del Antic i Nou Testament. A l’entrada de la capella es troben dos panels ceràmics del segle XVIII de Sixto IV i de Sant Pere Pascual.

 

3.1.2 Cripta o cementeri situat a l’entrada de l’actual temple, pertanyent a la construcció de l’església primitiva, es tracta d’un corredor allargat amb nínxols. Està ocupada per aquells que tenen el privilegi de ser soterrats sota l’església, és a dir, membres de la noblesa de Petrés com consta als arxius parroquials, entre ells D. José Vicente Aguiló de Codinas, mort al 1765 i soterrat a la cripta.

Horari visita: cita prèvia

 

3.2 Ermita Sant Domènec (Santo Domingo): (nº 6 Ruta Cultural i Històrica) S.XVIII, temple d’estil Barroc situat al final del Calvari (estacions construïdes al s. XIX) de la població i als peus de la muntanya Ponera. Es construïx entre els anys 1721 -1725, consta d’una sola nau que es complementa amb dues naus estretes i allargades on s’ubiquen les capelles laterals. Al costat esquerre de l’Ermita està la Sagristia i la vivenda de l’ermità “Tio Mingo” qui va estar habitant en l’edifici fins a mitjans del s. XX. La decoració interior es la característica del Barroc: pilastres dibuixades, falses cúpules… Cal destacar: la Capella de “La Mare de Déu del Roser” de 1758, la reposició del retaule major per a previndre incendis i la pavimentació ornamental dels voltants realitzada al segle XIX. La façana principal és de línia senzilla. La porta d’entrada està flanquejada per les dues últimes estaciones del Calvari. Sobre la porta la figura pintada del titular de l’ermità: Sant Domènec. La seua ubicació en un dels punts més elevats del terme ens permet gaudir d’una vista panoràmica de tota l’àrea del Camp de Morvedre i els paellers ens ofereixen la possibilitat de compartir un bon dinar amb amics, família, etc.

Font: Elaboració pròpia, 2017

 

ESPORT

Per als amants de la naturalesa i del exercici, les ofertes són considerables:

 

Poliesportiu Municipal: un gran espai de jardins i parcs on poder escampar-se i divertir-se a l’aire lliure, què consta de tres pistes de frontó (una d’aquestes preparada per a futbol), una pista de tenis i altra de pàdel. Per a practicar esport d’aigua tenim dues piscines, una infantil i altra de dimensions olímpiques. Obert tot l’any.

 

Senderisme Local. Ruta dels Molins : recorregut senyalitzat en el que es pot gaudir de tota la xarxa de sèquies i regadiu, propi d’una cultura de l’aigua, així com es pot contemplar també l’activitat industrial i agrícola que fou considerable en l’època quedant encara cinc molins hidràulics per a moldre farina, arròs i blat.

 

Molí Malany i Molí Moret són molins reals, els orígens dels quals es remunten al s. XIV, convertint-se en els més antics del terme, en ells s’aprecia l’escut de la Corona d’Aragó fins que fou substituït, en el cas del moli Malany, per l’emblema de Miguel de Múzquiz, ministre de hisenda del Rei Carles III, quan va passar a mans privades.

 

Molí Malany

 

Font: Elaboració pròpia, 2017

 

Molí Costa, Molí de la Vila i Molí de Leonor són molins senyorials pertanyents a la segona meitat del S.XIX.

Totes estes instal·lacions conformen un dels millors exemples del que podríem anomenar “polígon industrial medieval” que ha anat creixent en valor patrimonial. Actualment tots són de propietat privada però visitables mitjançant un acord previ.

 

 

PATRIMONI IMMATERIAL

 

Festes Locals

 

San Jaume Apòstol: Festa d’origen medieval el propòsit de la qual era donar les gràcies al patró de la localitat pels fruits obtinguts en la collita. Actualment es celebra el 25 de juliol i junt amb actes religiosos s’organitzen actes culturals i d’oci organitzats pel ajuntament.

 

Festa del Xiquet de la Boleta (Niño Jesús de Praga): Té els seus inicis en 1934, creada en la segona república pel cura rector D. Vicente Garzando, víctima de la persecució religiosa i actualment en procés de beatificació. En un principi es feia la festa al “ Xiquet de la Boleta” per una imatge del “Niño” amb una bola del món, fou una de les primeres festivitats dedicades als més menuts que va començar a celebrar-se amb la diòcesis. Aquesta festa te un arrelament molt important en la localitat i es coneguda per tots els pobles de la comarca. Es celebra l’últim dilluns d’agost i tots els actes van dirigits als xiquets.

 

Encontre i enramà: Es celebra el Diumenge de Resurrecció a las 9.00 del matí, la primera referència de la que es disposa data de 1699, és la trobada entre Jesús Ressuscitat i la seua Mare, per a eixe dia s’engalana l’itinerari amb rames de pi i arbres autòctons per això rep el nom d’ “enramà”.

 

Personatges Rellevants

 

.Frai Domingo de Petrés: (Petrés 1759 – Bogotá 1811). Missioner franciscà conegut tant en Llatinoamèrica com a Petrés, fou arquitecte d’obres civils i eclesiàstiques a Colòmbia entre les que destaquen: Església i Convent de San Josep i Sto Domingo, aqüeducte de Sant Victorino, Observatori Astronòmic Nacional i Catedral Primada de Bogotà.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

 

 

 

Vicente Sancho Cobertores: (Petrés 1784 – Madrid 1860). Fou diputat per València en el trienni liberal del regnat de Ferran VII. President del Consell de Ministres durant la minoria d’edat d’Isabel II.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gastronomia

Petrés, com altres pobles que estan ubicats en la vessant mediterrània, posseïx una gran riquesa culinària que s’ha aconseguit gràcies a l’obstinació que van posar els nostres majors en conservar la tradició i la història. La cuina com a nexe d’unió entre l’ahir i el hui constitueix un element d’identitat, convertint-se en una part molt important del nostre Patrimoni.

El visitant pot degustar exquisideses que s’elaboren a partir dels aliments de temporada, depenent de les festes i tradicions que es celebren. Com a bon poble valencià, l’arròs es part fonamental de la nostra dieta, des de la paella fins a l’ ”arròs amb fesols i naps”, “l’olla en bledes”, ... i postres com les “llesquetes en ou”, coquetes de “sachí”, “rollets d’ou”, “pastissets de moniato”, “coca d’arrop” i un llarg etc.

Tot açò pot degustar-se en els bars – restaurants i forns, així com comprar en la tenda local. 

 

Escola de música

Petrés disposa d’una escola de música que es va crear amb l’objectiu de formar músics per a la Banda Unió Musical Petresana. És un privilegi poder disposar d’una oferta tan interesant i propera per a potenciar l‘educació  musical, sobre tot per als més menuts.

Els  interessats poden dirigir-se a la següent direcció de correu electrònic:  unio.musical.petres@gmail.com

 

 

 

 

 

Llibres editats

·         L’església de San Jaume Apòstol de Petrés “La Capella de la Puríssima i l’obra de Oliet”

Autor: Ignasi Corresa i Marin

Edita: Associació Cultural Punt d’Encontre

 

·         “Don Guillem de Aguiló: Primer senyor de Rascanya. Su vida y linaje” Genealogia dels Barons de Petrés

Autor: J.F. Ballester-Olmos i Anguís

Edita: Ajuntament de Petrés

 

·         “El Patrimoni Històric de Petrés”

Autors: Enric Guinot Rodriguez Sergi Selma Castell

Edita: Ajuntament de Petrés

 

·         “Petrés gent d’ací (1900-1975)”

Edita: Associació Cultural Punt d’Encontre

 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31